barcelona
El nostre hotel de 4 estrelles a Barcelona us ofereix tots els serveis necessaris per que la vostra estada sigui una experiència única.
Història del Paral·lel
L'Avinguda del Paral·lel és avui dia un dels carrers més populars i coneguts de Barcelona. Ideat per Ildefons Cerdà dins del seu pla d'Eixample de Barcelona, el Paral·lel uneix el port amb la Plaça Espanya.
Tot i que els habitants de la ciutat sempre l'han anomenada "el Paral·lel" per la seva coincidència amb els paral·lels terrestres, l'avinguda ha tingut diferents noms oficials al llarg de la seva història. En inici, es va anomenar Avinguda del Marquès del Duero, en homenatge al militar i polític Manuel Gutiérrez, un dels principals defensors de la Restauració dels Borbó a Espanya. Durant la República Espanyola, el 1932, el carrer va passar a dir-se Avinguda de Francesc Layret, polític catalanista assassinat el 1920; però va recuperar el seu nom original en acabar la Guerra Civil el 1939. El 1979, l'Ajuntament va aprovar el nom d'Avinguda del Paral·lel, amb el qual tots els habitants de la ciutat coneixien el carrer.
El carrer es va inaugurar oficialment l'any 1894, poc després de l'enderrocament de les muralles medievals de Barcelona. De fet, encara avui en la part inicial del Paral·lel es pot admirar un tram de muralla i el Portal de la Santa Madrona, edificats durant el segle XV.
Una de les característiques d'aquesta avinguda és la presència de nombrosos teatres i sales d'espectacles. A principis del segle XX, l'Avinguda del Paral·lel era l'equivalent barceloní al Montmartre de París, al West End de Londres o el Broadway de Nova York. Tant és així, que el 1910 es va obrir la famosa sala "El Molino" a imitació del Moulin Rouge de París, que curiosament era propietat de Josep Oller, un català establert a la capital francesa. Un altre de les icones de l'avinguda són les 3 antigues xemeneies de la central elèctrica, avui convertida en parc i edifici d'oficines.
